Aquest curs de informàtica m'ha semblat molt divertit, per què hem fet tota mena de coses amb l'ordinador: activitats, vídeos...etc.
Hem fet moltes coses conjuntament i en grup com per exemple medir-nos (estatura) un a un o construir una cançó i després passar-li al professor perquè l'escolti....etc.
Aquesta matèria només és un cop a la setmana, però per un cop que la fem és molt divertida.
Het fet moltes pràctiques a partir del Photoshop, hem retocat imatges, hem canviat el color de la imatge...etc.
Hem anat al YouTube, hem agafat vídeos i els hem penjat al blog, els vídeos podíen ser de futbol , de música...etc.
Amb el pinnacle hem agafat cançons i a partir d'aquelles cançons n'hem afegit una o dos al seu costat perquè sonessin totes juntes. Podíem posar el tipus de veu que volíem: de pitufo, més greu...etc.
Hem aprés moltes coses que no havíem aprés mai, i han sigut molt divertides i interessants.
Les classes no me semblen gens aburrides, al contrari m'agraden.
En tot aquest curs d'informàtica, ho hem fet tot a partir d'un blog , que és a on penjàvem tot perquè el professor ho corregís i posés nota.
miércoles, 8 de junio de 2011
miércoles, 1 de junio de 2011
ESTADÍSTICA 3
5.2. Mesures de dispersió
Les mesures de centralització ofereixen informació sobre els valors centrals de les dades.
Aquesta informació acostuma a ser útil en la majoria de casos, però hi ha casos en què
no ho és tant.
Quan les dades són molt diferents, la mitjana no aporta gaire informació. Per aquesta
raó, juntament amb la mitjana, la moda o la mediana, és interessant saber com de diferents o disperses són les dades.
Així com hi ha diverses mesures de centralització, també hi ha diverses mesures de dispersió. Totes elles donen informació sobre el grau de separació de les dades amb què
s’està treballant.
Una de les mesures de dispersió que dóna una idea més directa del grau de separació
de les dades és el rang.
El rang = és la diferència entre el valor més gran i el valor més petit de totes les dades
recollides.
Recapitulació:
• Els passos per fer un estudi estadístic seriós consisteixen a recollir dades, organitzarles, representar-les gràficament i analitzar-les.
• Tipus de variables estadístiques:
• La població és el grup sobre el qual es vol obtenir informació i la mostra és el grup
sobre el qual es recullen les dades.
• La freqüència absoluta d’un valor és el nombre de vegades que apareix aquest
valor.
• La freqüència relativa d’un valor és el nombre de vegades que apareix aquest valor
dividit pel nombre total de dades.
Les mesures de centralització ofereixen informació sobre els valors centrals de les dades.
Aquesta informació acostuma a ser útil en la majoria de casos, però hi ha casos en què
no ho és tant.
Quan les dades són molt diferents, la mitjana no aporta gaire informació. Per aquesta
raó, juntament amb la mitjana, la moda o la mediana, és interessant saber com de diferents o disperses són les dades.
Així com hi ha diverses mesures de centralització, també hi ha diverses mesures de dispersió. Totes elles donen informació sobre el grau de separació de les dades amb què
s’està treballant.
Una de les mesures de dispersió que dóna una idea més directa del grau de separació
de les dades és el rang.
El rang = és la diferència entre el valor més gran i el valor més petit de totes les dades
recollides.
Recapitulació:
• Els passos per fer un estudi estadístic seriós consisteixen a recollir dades, organitzarles, representar-les gràficament i analitzar-les.
• Tipus de variables estadístiques:
• La població és el grup sobre el qual es vol obtenir informació i la mostra és el grup
sobre el qual es recullen les dades.
• La freqüència absoluta d’un valor és el nombre de vegades que apareix aquest
valor.
• La freqüència relativa d’un valor és el nombre de vegades que apareix aquest valor
dividit pel nombre total de dades.
miércoles, 25 de mayo de 2011
ESTADÍSTICA 2
Freqüències:
- Freqüència absoluta: la freqüència absoluta d'un valor és el número de vegades que apareix el valor dins del conjunt de dades recollides.
. Si sumen totes les freqüències absolutes obtindrem el número de respostes recollides que s'acostuma a anomenar N
- Freqüència relativa: per calcular la freqüència relativa d'un valor només cal dividir la seva freqüència absoluta pel número total de respostes recollides.
Mesures de centralització: mitjana, mediana i moda
. Mitjana: es calcula sumant tots els resultats i dividint la suma pel número total de resultats
. Mediana: és el valor que queda al centre de tots els resultats quan els escrivim un rere l'altre.
. Moda: és el valor més repetit de tot el conjunt de dades.
- Exemple: Marie: 1,61 Juli: 1,57
Aina: 1,55 Alvaro: 1,64
Pardo: 1,67 Sergio: 1,63
Mathias: 1,70 Joan: 1,58
Marta: 1,73 Denis: 1,66
Pau: 1,62 Alicia: 1,54
Jan: 1,78 Toste: 1,63
Anna: 1,58
Sara: 1,62
:Mitjana:
- Suma de les mides : 16 = 26,11: 16 = 1,63 m
Mediana:
1,54 - 1,55 - 1,57 - 1,58 - 1,58 - 1,61 - 1,62 - 1,62-
1,63 - 1,63 - 1,64 - 1,66 - 1,67 - 1,70 - 1,73 - 1,78
1,62 + 1,63 / 2 = 1,625 : mediana
Moda:
2 de 1,58
2 de 1,62
2 de 1,63
- Freqüència absoluta: la freqüència absoluta d'un valor és el número de vegades que apareix el valor dins del conjunt de dades recollides.
. Si sumen totes les freqüències absolutes obtindrem el número de respostes recollides que s'acostuma a anomenar N
- Freqüència relativa: per calcular la freqüència relativa d'un valor només cal dividir la seva freqüència absoluta pel número total de respostes recollides.
Mesures de centralització: mitjana, mediana i moda
. Mitjana: es calcula sumant tots els resultats i dividint la suma pel número total de resultats
. Mediana: és el valor que queda al centre de tots els resultats quan els escrivim un rere l'altre.
. Moda: és el valor més repetit de tot el conjunt de dades.
- Exemple: Marie: 1,61 Juli: 1,57
Aina: 1,55 Alvaro: 1,64
Pardo: 1,67 Sergio: 1,63
Mathias: 1,70 Joan: 1,58
Marta: 1,73 Denis: 1,66
Pau: 1,62 Alicia: 1,54
Jan: 1,78 Toste: 1,63
Anna: 1,58
Sara: 1,62
:Mitjana:
- Suma de les mides : 16 = 26,11: 16 = 1,63 m
Mediana:
1,54 - 1,55 - 1,57 - 1,58 - 1,58 - 1,61 - 1,62 - 1,62-
1,63 - 1,63 - 1,64 - 1,66 - 1,67 - 1,70 - 1,73 - 1,78
1,62 + 1,63 / 2 = 1,625 : mediana
Moda:
2 de 1,58
2 de 1,62
2 de 1,63
miércoles, 18 de mayo de 2011
ESTADÍSTICA 1
Estadística 1:
El grup sobre el qual obtenim informació. S'anomena població
Estadística 2:
El grup al qual preguntarem. S'anomena mostra.
- Mostra representativa:
. Que sigui un conjunt prou nombrós
. Que sigui prou variat
Variables:
Les propietats d'una població que es poden estudiar o mesurar.
- Variables quantitatives: prenen valors numèrics.
Ex: Pes/ alçada / edat
. Variables discretes: només poden prendre alguns valors concrets
( nº de pisos)
( nº de pisos)
. Variables contínues: poden prendre qualsevol valor dins d'un cert interval
( alçada d'un edifici)
( alçada d'un edifici)
- Variables qualitatives: no prenen valors numèrics.
Ex: color del cabell / sexe / professió
Vídeo del galliner de l'escola
Nosaltres el meu grup hem gravat el galliner i hem fet un video on surten totes les gallines.
miércoles, 16 de marzo de 2011
Pinnacle
Començem el pinnacle amb la versio 8
Amb el pinnacle es poden fer tota mena de videos,fotos....
Aqui hi han dos fotos com exemple del pinnacle:
sábado, 19 de febrero de 2011
miércoles, 12 de enero de 2011
sábado, 18 de diciembre de 2010
Treball Barcelona
- Primer vam anar a veure el museu picasso que estaba en el carrer Montcada
. Va ser obert a mitjan del segle XII per la família del mateix nom per tal de comunicar els barris Barcelonins de la Bòria i la Ribera.
. Va ser obert a mitjan del segle XII per la família del mateix nom per tal de comunicar els barris Barcelonins de la Bòria i la Ribera.
- Després vam anar al fossar de les moreres
. És una plaça adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar.
. És una plaça adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar.
- Després vam anar a veure la església de Santa Maria del mar
. Exepcional temple gòtic edificat entre 1329 i 1383
. Exepcional temple gòtic edificat entre 1329 i 1383
- Després vam anar a veure la font de Santa Maria
. Situada davant de l'església, podria ser obra d'Arnau Bargués, un dels més repotats mestres barcelonins de principi del S.XV
. Situada davant de l'església, podria ser obra d'Arnau Bargués, un dels més repotats mestres barcelonins de principi del S.XV
- Quan vam acabar totes aquestes rutes vam anar a dinar al Maremàgnum, que allà podíem dinar a molt llocs.
- I al final de tot a les 7 de la tarda vam anar amb bus cap al musical de Los 40 Principales.
El musical va ser impressionant, els del musical cantaven molt bé i u tenien estructurat molt bé.
El musical va durar aproximadament 3 hores.
Hi havia molta varietat de nois i noies de diferents edats. A fora del musical venien pins del musical, clavers amb dibuixos,camisetes...etc.
Quan vam sortir del musical vam anar a sopar a les Medes.
I per últim vam anar amb bus cap a roses.
miércoles, 15 de diciembre de 2010
Nadal
Blues per Nadal
Temps d'afartar pobres sense ni cinc per rosegar
parlo d'un temps malmès que no passa de llarg
Temps de poca-soltes, de paròdies i desfalcs
ben desprovist de vènies, brides i repòs.
És un blues.
On ni el bar et somriu, doncs, tot se't torna trist
com un bri de maig enfebrat d'abril
podrits destapen molts caps de turc
rebent cops i cops amb un somriure sà.
Temps d'hipocresies que no saps com et mantindran
de tants neguits et cansa respirar.
Ben just t'enfadaràs, tens bona edat com per trescar.
Tria't un bon nom que et faci cas.
Tuiïtiu de mena, furtiu quan vol
defuig de bíblies, sants i borinots
d'un fotimer d'amics que a la fi no ho són
És un blues. Blues per Nadal...
Temps de taquicàrdies que enfredolit perd el compàs
és un malson que ets incapaç de rendimir.
On ni ta mare no li pot quedar per tu
gairebé gens de delit
per gronxar-te amb aquell lleig cotxet d'ahir
Tot cantant un blues. Un blues per Nadal!
Adrià Puntí
jueves, 2 de diciembre de 2010
viernes, 26 de noviembre de 2010
domingo, 21 de noviembre de 2010
miércoles, 17 de noviembre de 2010
miércoles, 20 de octubre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)























